viernes, 12 de enero de 2018

Les llengües constitucionals

En el món hi ha actualment mes de 200 estats i es calcula que es parlen aproximadament 6000 llengües. Aixó vol dir que la major mart del països són multilingües.

La llengua oficial és la que els ciutadans poden utilitzar per llei al terrotori d'un estat, o de una comunitat en els afers oficials.

A Espanya hi ha reconegudes oficialmente les llengües següents:
  • Gallec
  • Basc
  • Català (nom a Catalunya) Valencià (nom a la Comunitat Valenciana)
  • Aranés

La legislació lingüística


La llei superior és la Constitució española de 1978.

Estatut d'autonomia i Llei d'ús i Ensenyament del valencià


L'oficialitat del valencià està regulada per l'Estatut d'autonomia, de l'any 1982 i reformat el 2006, i la Llei d'ús i enseyament del valencià,de 1983.

L'Estatut estableix el valencià com a llengua propia, reconeix el dret a rebre l'ensenyament en valencià.

La Llei d'ús i ensenyament del valencià aprofundeix en el dret a conèixer i usar el valencià.

martes, 9 de enero de 2018

Les classes de paraules

Les classes de paraules es poden dividir en dos grups:

variable i invariables.


Categories lèxiques variables


  • Substantiu
  • Adjectiu
  • Verb
  • Determinant
  • Quantificador
  • Pronom

Catergories lèxiques invaribles:


  • Adverbi
  • Conjunció
  • Preposició

El substantiu


El substantiu o nom es una classe de paraules que designa éssers, objectes, llocs, conceptes o idees abstractes.

El gènere


Poden ser de génere masculí o femení. El génere dels substantius es distingueix pel determinant que els acompaña.

El nombre


Poden ser singular o plural. És singular quan designa un sol ésser animat o una sola cosa i plural quan denota més d'un element.

Els tipus de substantius


  • Concrets i abstractes: els concrets designen entitats del món real i els abstractes designen conceptes no materials.
  • Contables i no contables: els contables fan referència a entitats que es poden numerar i els no contables els que no es poden numerar.
  • Individuals i col·lectius: els individuals designen una única entitat i el col·lectius fan referència a un conjunt.

L'adjectiu


Els adjectius assenyalen propietats o indiquen la clase d'un substantiu, amb el qual concorden en génere i nombre.

Classes d'adjectius


  • Qualificatius: assentalen propietats dels substantius.
  • De relació: delimiten la clase a la que pertany l'entitat designada pel substantiu.
  • Adverbials: tenen un significat semblant al que caracteritza els adverbis.

viernes, 5 de enero de 2018

Els diftongs i els hiats

Dues vocals contigües que sonen en la mateixa síl·laba formen un diftong. Si sonen en síl·labes diferents formen un hiat.


Els diftongs

Els hiats


Els principals casos en què podem trobar un hiat són:
  • Vocal forta + vocal forta
  • Vocal febre + vocal forta

Els triftongs 


És la combianció de diftong creixent + diftong decreixent.


Els sons i les grafies

S'anomena lletra o grafia la

representació gràfica d'un so.


Els dífrags i les lletres compostes

Un dífrag és la combinació de dues lletres que representen un so.


S'anomena lletra composta la combinació que representa dues consonants o una consonant geminada., amb independencia que es puga pronunciar com a simple.


El text narratiu

Un text narratiu es pot identificar per la presència d'aquest elements de la narració: un narrador, personatges, espai i temps.


El personatges


Segons la importancia que tenen poden ser:

  • Protagonistes 
  • Secundaris 
A més, poden ser plans o complexos.

L'espai


És el lloc on s'esdevé la historia. Cal distinguir entre:
  • Microespais: llocs concrets 
  • Macroespais: l'espai en general

El temps


Es referix tant a l'època com a la durada dels esdeveniments. Segons l'ordre en què es conten els fets, hi pot haver:
  • Temps lineal: els fets s'expliquen cronològicament.
  • Retrospecció: la narració fa un salt al passat.
  • Anticipació: la narració fa un salt al futur
  • Simultaneïtat: es presenten dues accions que ocorren alhora

El narrador


Veu que conta la història. Pot ser un personatge o unaveu externa al relat. Es pot distinguir quatre punts de vista:
  • Interns protagonista: el protagonista relata les accions.
  • Intern tertimoni: un personatge relata el que fan els altres.
  • Extern omniscient: narrador que ho sap tot
  • Extern testimoni: narra només alló que escolta o veu

L'acció


Alló que es conta. Es caracteritza pels trets lingüístics següents:
  • Verbs d'acció: fan que l'acció que es conta avance.
  • Expressions temporals: indiquen la successió dels esdeveniments.


La estructura del textos narratius és:

Introducció, Nus i Desenllaç